En època de bonança la nostra predisposició a consumir és major, encara que qualsevol moment és bo quan tot són facilitats, no?
Durant molts anys múltiples entitats financeres (<i no sols bancàries>) s’han dedicat a comercialitzar i a distribuir targetes de crèdit l’objectiu aparent de les quals era donar facilitats als consumidors en el moment de realitzar les seves compres, lliurant targetes de crèdit als seus clients i concedint-los un crèdit molt major del tradicionalment utilitzat fins ara (en alguns casos fins a 10.000 €), convertint així aparentment els mecanismes de retorn en préstecs pagables en còmodes quotes, en un autèntic i inacabable calvari de pagaments sense límit. A més, en la mesura en què s’amortitzava capital, el titular de la targeta podia continuar fent ús d’un crèdit que es tornava a reconstituir una vegada i una altra, eternitzant així la condició de deutor del titular de la targeta.
Si fins aquí no hem apreciat res estrany, hem d’addicionar que els tipus d’interès aplicables als crèdits consumits es comercialitzaven referits en termes mensuals a raó del 2% o del 3%, per la qual cosa el tipus d’interès anual fàcilment superava el 24% o fins i tot el 36%, uns percentatge nominal molt per sobre dels tipus mitjans del mercat de crèdits publicat anualment pel Banc d’Espanya, que no sols poden ser considerats com a abusius o lleonins, sinó que en la majoria de casos impedien als seus deutors aconseguir resoldre els seus deutes en un termini de temps raonable.
La taxa anual equivalent mitjana (TAE, que inclou no sols el tipus d’interès nominal sinó també comissions i despeses) ha estat considerada pel Tribunal Suprem -TS- com una taxa abusiva a través de les sentències:
- STS 628/2015, de 25 de novembre, mitjançant la qual el TS es pronunciava per primera vegada sobre els contractes de “targetes de crèdit revolving”, establint amb ella doctrina sobre quins criteris seguir per a determinar si els interessos allí estipulats són o no usuraris, i conseqüència d’això si el crèdit estava afectat de nul·litat.
- STS 149/2020, de 4 de març, nova sentència que declarava i reiterava, que es considerarien usuraris tots aquells contractes de “targeta de crèdit revolving” amb interessos remuneratoris superiors al 20%.
Aquestes sentències han vingut a limitar l’abús financer que amagaven les targetes revolving, obligant així a la majoria d’entitats a reduir els tipus d’interès de manera significativa, sota l’amenaça de la nul·litat dels contractes signats pels consumidors, amb el que això pot arribar a suposar pel que respecta a la devolució dels interessos abusivament pagats pels clients.
Si necessites assessorament en relació amb aquesta mena de productes, i vols que t’ajudem a resoldre el conflicte amb el teu banc no dubtis a contactar-nos.