El 21 de gener de 1998 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar la Recomanació sobre la Mediació Familiar, que a posteriori es va materialitzar en la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, sobre uns certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils, que al seu torn ha anat reflectint-se en els ordenaments jurídics de la totalitat dels Estats membres de la Unió Europea, i fins i tot de la majoria dels països del món, amb especial atenció als països llatins-americans.
La mediació és un mètode de resolució de conflictes que sorgeix com a instrument orientat a aconseguir acords i solucions basant-se en la legalitat, la justícia i la pau, però sobretot a través de la participació voluntària, la comunicació efectiva, l’escolta activa i en definitiva el respecte a les opinions contradictòries i a les diferències, per a trobar nexes que acostin a les parts i que afavoreixin -si pot ser-, no sols la solució als problemes, sinó especialment, el manteniment de relacions duradores, tant presents com futures, entre les parts. La seva capacitat per a donar solucions pràctiques, efectives i rendibles a determinats conflictes entre parts la configura com una alternativa al procés judicial o a la via arbitral, dels quals s’ha de partionar amb claredat meridiana.
Al nostre país la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils vi a transposar l’abast normatiu de la referida Directiva Europea al nostre ordenament jurídic comú, si bé algunes comunitats autònomes amb competència sobre la matèria ja havien normalitzat aquest procediment a través de la seva legislació pròpia, i en concret:
Andalusia
Llei 1/2009, de 27 de febrer, reguladora de la Mediació Familiar en la Comunitat Autònoma d’Andalusia.
Aragó
Llei 9/2011, de 24 de març, de mediació familiar d’Aragó.
Astúries
Llei del Principat d’Astúries 3/2007, de 23 de març, de Mediació familiar
Canàries
Llei 15/2003, de 8 d’abril, de la mediació familiar
Llei 3/2005, de 23 de juny, per a la modificació de la Llei 15/2003
Cantàbria
Llei 1/2011, de 28 de març, de Mediació de la Comunitat Autònoma de Cantàbria.
Castella-la Manxa
Llei 4/2005, de 24 de maig, del Servei Social Especialitzat de Mediació Familiar.
Castella i Lleó
Llei 1/2006, de 6 d’abril, de mediació familiar de Castella i Lleó.
Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat.
Catalunya
Ley 15/2009, de 22 de julio, de mediación en el ámbito del derecho privado.
Comunitat Valenciana
Llei 7/2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediació familiar, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
Galícia
Llei 4/2001, de 31 de maig, reguladora de la mediació familiar.
Illes Balears
Llei 14/2010, de 9 de desembre, de Mediació Familiar de les Illes Balears.
Madrid
Llei 1/2007, de 21 de febrer, de Mediació Familiar de la Comunitat de Madrid.
País Basc
Llei 1/2008, de 8 de febrer, de mediació familiar.
La mediació es pot fer extensiva ara com ara a qualsevol conflicte que es pugui produir entre persones, sempre que no afecti drets o obligacions indisponibles per a les parts de conformitat amb l’ordenament jurídic, i dona així cabuda a la majoria de supòsits que es poden produir especialment en el marc del dret civil i mercantil, amb excepció de l’àmbit penal, laboral, o respecte a les administracions públiques.
No obstant això, es mostra plenament útil la denominada “mediació laboral”, per a la gestió alternativa de conflictes, com per exemple entre treballadors en petites disputes d’origen organitzatiu, vacances, aspectes interculturals, o inter-generacionals….
I en l’àmbit de la mediació penal-restaurativa, arran de la publicació de la Decisió Marc del Consell de la Unió Europea de 15 de març (2001/220/JAI), relativa a l’estatut de la víctima en el procés penal i la Directiva 2012/29/UE del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de 2012, en la qual es van establir normes i criteris sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes i es va plantejar la necessitat d’incorporar la mediació penal per a adults a les legislacions nacionals, aspecte aquest que va trobar la seva transposició en la modificació de l’art. 81.1 del vigent codi penal, en el qual es disposa la possibilitat de l’ús de la Mediació en aquest àmbit, a fi de “transaccionar” alternatives de compliment punitiu més satisfactòries i reparadores per a la víctima, i menys punitives encara que assumint la seva responsabilitat per a la part actora, de conforme a l’art. 143 del Codi Penal.
Si desitges iniciar un procediment de resolució alternatiu a través de la Mediació no dubtis a contactar-nos i t’assessorarem professionalment sobre aquest tema.
Més informació: https://www.mediadors.eu