L’exposició de motius de l’avantprojecte de Llei de Mesures d’Eficiència Processal del Servei Públic de Justícia recull la idea que s’ha de recuperar la capacitat negociadora de les parts, amb la introducció de mecanismes que trenquin la dinàmica de la confrontació i la crispació que envaeix en els nostres temps les relacions socials. Per a això és necessari introduir mesures eficaces que no es degradin ni transformin en mers requisits burocràtics. A aquest efecte s’ha de potenciar la mediació en totes les seves formes i introduir altres mecanismes d’acreditada experiència en el dret comparat.
Així, l’avantprojecte de llei conté tot un Títol I dedicat a la regulació dels mitjans adequats de solució de controvèrsies, que comença amb unes disposicions generals relatives al seu concepte i caracterització, a l’assistència lletrada a les parts quan acudeixin a un d’aquests mitjans i a l’àmbit d’aplicació d’aquests, constituït pels assumptes civils i mercantils, inclosos els conflictes transfronterers, quedant excloses les matèries concursal, laboral i penal i els assumptes de qualsevol naturalesa en els quals una de les parts sigui una entitat pertanyent al Sector Públic, i això a l’espera de la futura regulació d’aquests mateixos mitjans adequats de solució de controvèrsies en l’àmbit administratiu i en l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu, la qual cosa requereix d’un instrument legislatiu propi i diferenciat.
No obstant això, no podran ser sotmesos a mitjans adequats de solució de controvèrsies, ni encara per derivació judicial, els conflictes que afectin drets i obligacions que no estiguin a la disposició de les parts en virtut de la legislació aplicable ni els que versin sobre alguna de les matèries excloses de la mediació conforme al que es disposa en l’article 87 ter de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, sense perjudici de la possible aplicació dels mitjans adequats de solució de controvèrsies als efectes i mesures prevists en els articles 102 i 103 del Codi Civil.
Tampoc s’exigirà activitat negocial prèvia com a requisit de procedibilidad quan es pretengui iniciar un procediment per a la tutela judicial civil de drets fonamentals, l’adopció de les mesures previstes en l’article 158 del Codi Civil i quan se sol·liciti autorització per a l’internament forçós per raó de trastorn psíquic conforme al que es disposa en l’article 763 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil.
Es regulen també els efectes de l’obertura del procés de negociació i de la seva possible terminació sense acord, les actuacions negocials desenvolupades per mitjans telemàtics, els honoraris dels professionals intervinents, el principi essencial de confidencialitat comuna a tots els mitjans adequats de solució de controvèrsies i la manera d’acreditar l’intent de negociació als fins de complir amb el requisit correlatiu de procedibilitat en l’ordre jurisdiccional civil.
De la mateixa manera, es contenen les disposicions necessàries sobre la formalització de l’acord entre les parts i la seva possible elevació a escriptura pública o homologació judicial, segons els casos, així com les normes pertinents sobre la validesa i eficàcia de l’acord.
Al costat d’aquests nous mecanismes, es potencia la mediació com mig adequat de solució de controvèrsies en què dues o més parts intenten voluntàriament, a través d’un procediment estructurat, aconseguir per si mateixes un acord amb la intervenció de la persona mediadora, significant que la mediació continua regulada en la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, així com en el Reial decret 980/2013, de 13 de desembre, pel qual es desenvolupen determinats aspectes d’aquesta llei.
Per a la implantació dels mitjans adequats de solució de controvèrsies es modifica en el precís la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, per a permetre que quedin coberts, òbviament quan es reuneixin els requisits exigits legalment, els honoraris dels advocats que haguessin assistit a les parts quan acudir a aquests mitjans adequats de solució de controvèrsies sigui pressuposat processal per a l’admissió de la demanda, resulti de la derivació judicial acordada pels jutges o tribunals o sigui sol·licitada per les parts en qualsevol moment del procediment judicial.
Es produeixen també les modificacions necessàries en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, que es recullen en l’article 18 del Títol II al costat d’altres modificacions per raó d’agilitació processal, per a poder incloure en la taxació de costes la intervenció de professionals dels quals s’hagi valgut el consumidor o usuari encara que la seva intervenció no resulti preceptiva i perquè en la imposició de costes del plet els tribunals puguin valorar l’actitud de les parts en la utilització dels mitjans adequats de solució de controvèrsies i en el possible abús del servei públic de Justícia, regulant-se també a tal fi la possible sol·licitud d’exoneració o moderació de les costes després de la seva imposició i una vegada que el deure de confidencialitat ha complert tota l’etapa necessària fins a la fermesa de la sentència i es pot ja acreditar la formulació d’una proposta a la part contrària en qualsevol dels mitjans adequats de solució de controvèrsies al qual haguessin acudit, que la mateixa no hagués estat acceptada per la part requerida i que la resolució judicial que hagi posat terme al procediment sigui substancialment coincident amb el contingut d’aquesta proposta.
Sorgeix així la noció de l’abús del servei públic de Justícia, actitud incompatible totalment amb la seva sostenibilitat, com a utilització indeguda del dret fonamental d’accés als tribunals amb finalitats merament dilatoris o quan les pretensions manquin notòriament de tota justificació. Serà indubtablement la jurisprudència la que anirà delimitant els contorns d’aquest nou concepte, com ja ho ha fet al llarg de molts anys en l’anàlisi de la temeritat o la mala fe processal. L’abús del servei públic de Justícia s’uneix a la conculcació de les regles de la bona fe processal com a creditor de la imposició motivada de les sancions previstes en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil.
Aquesta nova llei modificarà en el necessari l’article 264 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, establint que haurà d’acompanyar-se a la demanda el document que acrediti haver-se intentat l’activitat negocial prèvia a la via judicial quan la llei exigeixi aquest intent com a requisit de procedibilitat, que serà en els litigis que se substancien davant l’ordre jurisdiccional civil amb les exclusions abans referides; i al mateix fi l’article 399 en el seu apartat 3, sobre el contingut de la demanda, i l’apartat 2 de l’article 403 sobre la seva inadmissió si faltés el requisit de procedibilitat.
La Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, es modifica en diferents aspectes, entre altres, els efectes de la mediació sobre els terminis de prescripció i caducitat, la seva connexió amb el requisit de procedibilitat establert en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, els requisits que han de complir-se per a això, l’assistència lletrada, la sessió inicial i la derivació intrajudicial.
La implantació i foment dels mitjans adequats de solució de controvèrsies exigeix també la modificació de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Imposts de societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni. D’aquesta manera, es revisa l’exempció prevista en aquest Impost per a les indemnitzacions a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals en la quantia legal o judicialment reconeguda, amb la finalitat que pugui resultar aplicable quan, sense fixar-se la seva quantia legal ni judicialment, la indemnització sigui satisfeta per l’entitat asseguradora del causant dels danys físics o psíquics en compliment d’un acord de mediació o de qualsevol altre mitjà adequat de solució de controvèrsies legalment previst.
Igualment, es revisa el règim fiscal establert per a les anualitats per aliments percebudes dels pares a fi d’eliminar qualsevol dubte sobre l’aplicació del mateix a les anualitats fixades en els convenis reguladors a què es refereix l’article 90 del Codi Civil formalitzats davant el Lletrat de l’Administració de Justícia o en escriptura pública davant Notari, al mateix temps que es recorda que aquest conveni pot ser el resultat de qualsevol mitjà adequat de solució de controvèrsies legalment previst.
Finalment, per raons de seguretat jurídica, es modifica l’exempció prevista per a les indemnitzacions per acomiadament o cessament dels treballadors per a eliminar qualsevol dubte interpretatiu i confirmar expressament a nivell legal que no deriven d’un pacte, conveni o contracte, les indemnitzacions acordades davant el servei administratiu com a pas previ a l’inici de la via judicial social.
Es modifiquen, finalment, l’apartat 1 de l’article 64, els apartats 1 i 2 de l’article 65 i l’article 244 de la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la Jurisdicció Social, per a ajustos tècnics sobre les excepcions del requisit de l’intent de conciliació o, en el seu cas de mediació, els efectes de la sol·licitud de conciliació o de mediació prèvia sobre la interrupció de la prescripció o la suspensió de la caducitat d’accions i la suspensió de l’execució per a derivació als procediments de mediació que poguessin estar constituïts.
També s’introdueix la possibilitat de suspensió de l’execució per a acudir a mediació o un altre dels mitjans adequats de solució de controvèrsies, evitant que es produeixin multitud de tràmits i promovent el compliment voluntari dels acords fruit de l’acord.
Únicament serà preceptiva l’assistència lletrada a les parts quan s’acudeixi a un mitjà adequat de solució de controvèrsies, ja sigui a fi de complir el requisit de procedibilitat o estiguem davant un supòsit de derivació judicial, en els següents casos:
- Quan s’acudeixi a la formulació d’una oferta vinculant.
- Quan s’acudeixi a la conciliació privada o a la mediació, sempre que el conciliador o el mediador no sigui professional del dret.
No obstant això, en aquests supòsits tampoc serà preceptiva l’assistència lletrada quan la quantia de l’assumpte controvertit no superi els 2.000 euros o bé quan una llei ho exceptuï expressament.
Finalment cal destacar el nou redactat que aquest avantprojecte de llei confereix als articles 394 i 395 de la LEC:
«Article 394. Condemna en les costes de la primera instància>
1. En els processos declaratius, les costes de la primera instància s’imposaran a la part que hagi vist rebutjades totes les seves pretensions, tret que el tribunal apreciï, i així ho raoni, que el cas presentava seriosos dubtes de fet o de dret.
Per a apreciar, a l’efecte de condemna en costes, que el cas era jurídicament dubtós es tindrà en compte la jurisprudència recaiguda en casos similars.
No obstant això, quan sigui legalment preceptiu o ho acordi el tribunal durant el curs del procés, no hi haurà pronunciament de costes a favor d’aquella part que hagués refusat expressament o per actes concloents, i sense justa causa, participar en una activitat negocial, mediació o en qualsevol altre mitjà adequat de solució de controvèrsies al qual hagués estat efectivament convocat.
2. Si fos parcial l’estimació o desestimació de les pretensions, cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comunes per meitat, tret que hi hagués mèrits per a imposar-les a una d’elles per haver litigat amb temeritat.
No obstant això, si la part demandada no hagués acudit, sense causa que ho justifiqui, a un intent de mediació o un altre dels mitjans adequats de solució de controvèrsies, quan fos legalment preceptiu o així ho hagués acordat el tribunal durant el procés, se li podrà condemnar al pagament de les costes, en decisió degudament motivada, encara que l’estimació de la demanda sigui parcial.
«Article 395. Condemna en costes en cas d’assentiment>
1. Si el demandat s’aplanés a la demanda abans de contestar-la, no procedirà la imposició de costes tret que el tribunal, raonant-lo degudament, apreciï mala fe en la seva conducta, o abús del servei públic de Justícia.
S’entendrà que existeix mala fe a aquest efecte quan, abans de presentada la demanda, s’hagués requerit de pagament al demandat de manera fefaent i justificada, o quan hagués rebutjat l’acord ofert en un intent de conciliació, la participació en un procés de mediació o un altre dels mitjans adequats de solució de controvèrsies.
2. Si l’assentiment es produís després de la contestació a la demanda, s’aplicarà l’apartat 1 de l’article anterior.
3. Si la part demandada no hagués acudit, sense causa que ho justifiqui, a un intent de mediació o un altre dels mitjans adequats de solució de controvèrsies, quan fos legalment preceptiu o així ho hagués acordat el tribunal durant el procés i després s’aplanés a la demanda, se li condemnarà en costes en decisió degudament motivada.»
En atenció a l’objecte del procés, el tribunal podrà convidar a les parts al fet que intentin un acord que posi fi al procés, si escau a través d’un procediment de mediació, instant-les que assisteixin a una sessió informativa.
Les parts de comú acord podran també sol·licitar la suspensió del procés de conformitat amb el que es preveu en l’apartat 4 de l’article 19, per a sotmetre’s a mediació o un altre mitjà adequat de solució de controvèrsies. En aquest cas, el tribunal examinarà prèviament la concurrència dels requisits de capacitat jurídica i poder de disposició de les parts o dels seus representants degudament acreditats, que assisteixin a l’acte.
Quan s’hagués suspès el procés per a acudir a mediació o un altre mitjà adequat de solució de controvèrsies, acabada l’activitat de negociació sense acord, qualsevol de les parts podrà sol·licitar que s’alci la suspensió i s’assenyali data per a la continuació de la vista. Per contra, en el cas d’haver-se aconseguit acord entre les parts, aquestes hauran de comunicar-ho al tribunal perquè decreti l’arxiu del procediment, sense perjudici de sol·licitar prèviament la seva homologació judicial.
Encara que queda molt per recórrer i ens trobem a molta distància d’aconseguir un escenari de reconeixement de la mediació com a forma coneguda, eficaç i habitual de resolució de controvèrsies, sens dubte aquest desenvolupament normatiu és un pas més que ens acosta cap a això.